No en tinc ni
idea. Això he sentit dir segons unes profecies maies. Preocupar-se pel futur és
una cosa que només podem fer els humans una vegada hem adquirit consciència del
temps, més precisament quan el concebim com a linial, és a dir: situem les
coses en un començament i aquestes tindrán un acabament (al final de la línia
del temps). Tanmateix, aquest temps linial és una característica de la nostra
cultura, perquè no totes les cultures l’han concebut així.
Els humans hem
tractat d’anticipar el futur de moltes maneres: mirant les entranyes d’animals
sacrificats, llegint les línies de la mà, amb l’astrologia, la màgia, invocant
a déus, dimonis, esperits o genis... La manera que sí que funciona és la que
ens han llegat els antics grecs: el logos.
Molts ja havien observat que la naturalesa presenta regularitats, que el que
havia passat una vegada torna a passar de nou: els dies, les estacions, el
cicle de les plantes, la crescuda dels rius...
El logos vol dir que els grecs
van voler trobar la llei de la
naturalesa que governa aquestes regularitats des de dintre de la naturalesa,
sense buscar-ho fora atribuint-ho a les Muses o als déus.
La consolidació
del logos va venir a partir del segle
XVII amb la revolució científica que començaren Galileu, Newton i tants
d’altres. Per això les ciències incorporen la paraula logos en el seu nom: psicologia,
biologia, etc. La ciència sí que pot
predir el futur amb seguretat quan coneix la llei que governa un fenomen. Una
llei científica expressa una relació constant entre fets, el que abans hem dit
de les regularitats. Si conec les causes i com actuen, puc anticipar les
conseqüències fins i tot abans que s’esdevinguin. Aquest coneixement ha
revolucionat la vida i la cultura humana.
La ciència té el
problema de que està limitada. Explica i prediu molt bé el funcionament de la
naturalesa, incloent la nostra, però no ens pot dir res sobre el sentit de la nostra vida o sobre els valors que l’han de regir. Gràcies al
coneixement científic la tecnologia ha resolt problemes humans com la gana, el
fred o el mal de cap amb invents com el tractor, el radiador o l’aspirina.
Altres problemes, com hem dit, no es poden resoldre des de la ciència.
Penso que és per
això que alguns es giren a buscar un altre tipus de coneixement alternatiu a la
ciència, d’aquí deu venir aquesta moda de les profecies maies. Jo no en puc
parlar perquè no les conec. El problema d’aquests “coneixements” esotèrics és
que no tenen fonament universal, a diferència del logos grec. Vull dir que la ciència val per a tothom a qualsevol
lloc; siguis català o de Taiwan, l’aigua sempre és H2O. Els coneixement
esotèric només val per als iniciats, no per a tothom
No he sentit a
cap científic dir que el món s’acabarà enguany. Potser el meu món sí, qui sap; o el món d’aquests profetes. Però el món
objectiu, aquest no. Gran part dels nostres problemes venen precisament per
confondre a) el meu món amb b) el món.
La resolució no ve per adaptar l’exterior a la meva fantasia interior, sinó per
desprendre’m de la meva fantasia i obrir-me al que està més enllà d’aquest
petit món meu.
