divendres, 26 de febrer del 2010

Per que molts de filòsofs semblen donar importància a com ens portem respecte als animals per a demostrar com som de civilitzats?

Em preguntes si no seria més correcte donar importància a com ens portem entre nosaltres els humans. I em fiques com a exemple la frase de Gandhi "La grandesa d’una nació i el seu progrés moral pot jutjar-se per la manera com tracta els animals".

Als humans sempre ens ha agradat comparar-nos amb els animals i usar-los com espills per veure’ns a nosaltres mateixos. El problema de veure les coses amb objectivitat és que sovint no creiem en el que veiem, com es diu popularment, sinó al contrari: veiem el que nosaltres creiem. És a dir, jo ja tinc una idea pre-concebuda de com son les coses i com han de ser, per tant la meva mirada va dirigida a trobar la confirmació d’allò que crec, només sé veure allò i res mes. Aquest defecte, sobre tot ens passa amb les persones amb qui ens relacionem: ja els hem penjat una etiqueta, i costa molt canviar-la. Veure el meu prejudici és molt difícil, i és molt fàcil veure el defecte de l’altre

Si repassem la història veurem que totes les guerres van ser justes, segons els seus iniciadors: “Amb aquest enemic no hi havia més remei, només podia fer la guerra. Nosaltres som civilitzats i ells bàrbars”. També els terroristes i criminals se senten justificats perquè no els queda cap altre camí, diuen. La seva pròpia violència no s’atreveixen a mirar-la en si mateixos, i la projecten en l’altre per justificar-se. Son exemples extrems d’això de penjar etiquetes als altres.

Quan ens relacionem amb els animals resulta més difícil creure’ns aquesta trampa de penjar-los etiquetes o projectar-los els nostres defectes. Quan ho fem, per exemple: la rabosa és astuta, la formiga treballadora, el cocodril cruel, etc. sabem que és literatura, que en realitat estem parlant de nosaltres mateixos. Així, el nostre tracte amb els animals sol ser més net perquè de seguida es nota si els estem projectant els nostres prejudicis, cosa que ja no passa amb el tracte entre els humans.

La manera com ens hem portat els humans al llarg de la història no ha estat gaire civilitzada, per aquesta tendència a veure la palla en ull aliè i no la biga en el propi. Com és difícil trobar bons models en la història humana potser per això molts han hagut de buscar els exemples de civilitat amb el tracte amb els animals, ja que aquests no coneixen l’odi, que és un fenomen únicament humà.

2 comentaris:

Brian ha dit...

Gràcies Enric, molt interessant. Crec que si, que és així, com ho expliques. Les nostres relacions humans tenen massa "interesos" pel mig, com dius tu, per indicar-nos com son.

Potser massa "radical" però jo sempre he pensat que els humans es fiquen contra humans, doncs, perque tenen alguna cosa a "guanyar" (pensem) - per aixo, insultem, passem per damunt, robem, i matem, al vei, si pensem que ens ha d'anar bé. (Evidentment acabo de generalitzar al maxim!).

Per l'altra banda, amb els animals, a nivell personal no guanyem res que ens pot millorar la nostra posició en la societat, o en el nostre treball, o com a pais no guanyem res ni en poder ni en recursos ....
.... per aixo si maltractem els animals sencillament és "perque si".
I aixo es el greu. Amb tots els "però"s del mon es pot explicar perque els humans ens maltractem entre nosaltres (explicar, no acceptar), pero amb els animals no hi ha cap mena de "justificació" - que no sigui psicologec (una necessitat de ser cruel, de dominar perque si, de treure una violencia interna sense cap recompensa).
En resumen, crec que Ghandi tenia rao!

Enric Carbó ha dit...

Jo també crec que la frase de Gandhi és bastant acertada, però s'ha de matisar. Jo he vist gent que estima *tant* al seu gos, que s'emociona i plora si li passa quelcom a l'animalet, i aquesta persona és un maltractador de les persones que té al voltant, que no els té ni la desena part de consideració que té pel seu gos. Sense anar més lluny Adolf Hitler adorava els animals i els tractava molt bé, fins i tot era vegetarià...
En fi, que cal vigilar que l'excès de preocupació (lloable) pels animals no ens faci oblidar la necessària preocupació pels humans que ens envolten.
Salutacions