dimecres, 25 de novembre del 2009

No estic d’acord quan critiques els llibres que diuen “els meus pensaments creen la realitat” i afirmes que això només ho fan els bojos. Jo n’he llegi

No estic d’acord quan critiques els llibres que diuen “els meus pensaments creen la realitat” i afirmes que això només ho fan els bojos. Jo n’he llegit i m’han ajudat molt

Al segle XX la física quàntica ha mostrat que no es pot separar l'observador d'allò observat. El postmodernisme, que s'ha centrat en l'estudi de les ciències socials, també diu que la realitat no està al marge del llenguatge amb el que ens referim a ella. En altres paraules: els últims avenços ens diuen que la realitat no està al marge de nosaltres (la rígida separació subjecte/objecte) sinó que també depèn de com la construïm.

La New Age ha popularitzat aquesta visió de que "la realitat depèn de com la construeixo jo" i en part té raó. La meva infelicitat sovint està causada per una percepció distorsionada del món. Si em repeteixo que el món no val res i jo sóc un desgraciat, el més probable és que el món esdevingui un infern i jo a dintre sense poder escapar. La història que jo em contava, una mera percepció subjectiva, acaba convertint-se en la única realitat perquè me la crec. Aquests llibres estan bé si t'ajuden a adonar-te com els teus pensaments poden col·laborar amb la teva infelicitat

El perill d'aquestes popularitzacions de la New Age ("El secreto" "Y tu que sabes") és que poden estimular la fantasia i el narcisisme fins a extrems patològics. El narcisisme crea una falsa imatge agradable de mi mateix per substituir el meu jo vertader, ja que en mi sempre tinc coses que no vull veure i prefereixo dissimular.

Els filòsofs com Marx parlen d'alienació quan un està en una realitat falsa que pren com a vertadera (en el seu cas, la inhumana explotació capitalista no és l'autèntica realitat en la que ha de viure un treballador malgrat que aquest pensi que no hi ha més remei). En català, alienat vol dir boig, que no està en contacte amb la realitat. Cal anar molt amb compte amb això de que els meus pensaments creen la realitat. De veritat són meus, els pensaments que tinc? El pensament que vull un cotxe millor i més diners, és un pensament meu o me l'ha ficat dintre del cap la societat de consum? Si em crec que és meu i no me n'adono que me l'han ficat des de fora, vol dir que visc alienat.

Abans es deia "Déu s'ocupa de tot". Ara la New Age sembla que digui "el meu ego s'ocupa de tot" perquè reconfiguro les connexions neuronals i així materialitzaré els pensaments. Equiparar l'antiga omnipotència divina a la meva subjectivitat egoica és una fantasia que pot donar consol, però no allibera sinó que aliena.

Publicat la 1ª quinzena de desembre

5 comentaris:

Brian ha dit...

ni he llegit El Secreto ni sé massa de que va, pero m'ha intrigat llegir aquest apunt just avui, quan ahir vaig llegir la llista dels 10 pitjors llibres de la decada al Sunday Times (evidentment una llista molt subjectiva), i tenien El Secreto al numero 2, més o menys per les raons que expliques !

Enric Carbó ha dit...

Doncs seran els pitjors llibres de la dècada, però se n'han venunt a cabassades. Avui he estat per les llibreries de BCN i continuaven a les taules. Insisteixo: no tot és dolent el que diuen, però el conjunt és per ficar-se a tremolar. El que trobo interessant d'aquests llibres és prendre'ls com a "simptoma": hi ha molta necessitat d'aquesta mena de discursos, una necessitat sincera; el problema és que els remeis que s'ofereixen son bastant dolents...

Brian ha dit...

Si, sembla que tots busquem una resposta - en altres epoques, era l'esglesia, no? ara, els llibres de auto-ajud (i els "metges alternatius"?) ?
Serà pel canvi de milleni, pero ja han passat 10 anys, o perque no sabem on anem amb tants de canvis que ens estan sacsejant la vida dia rere dia ...?

Product Manager of water AND mobil ha dit...

La veritat és que jo vaig "sentir" el llibre (els passo a mp3 per sentir-los) i em va semblar un "tostón".

És cert que el pensament indueix la realitat que vivim, és més, les emocions i sentiments.

Em va costar arribar a la conclusió que podem reduir el món afectiu a pensaments. Una vegada que comprens això, la representació de la pròpia realitat és més fàcil. Per tant, pots modificar la forma en que veus el món, i fins i tot els sentiments poden ser induïts conscientment reprogramant-los.

I això ens mostra com canviant les rutes neuronals, a base de rentar el cervell, es pot modificar les idees, els sentiments i la realitat en la que vivim immersos. Els nens alienats són un clar exemple.

Bon Nada, Félix

Enric Carbó ha dit...

Hola Fèlix
Pensaments i emocions no són tan lluny uns dels altres com sembla, ambdós s'influeixen mutuament. Epictet és un dels filòsofs que ensenya això. Per aquest costat aquests llibres de la New Age, com ja he dit, tenen part de raó. Una altra cosa és creure que el meu ego pot manar sobre el meu pensament reconfigurant les neurones i així influeixo sobre les emocions. Les coses no són tan simples.
Fins i tot per alienar un nen (SAP) cal temps i dedicació (les lleis actuals favoreixen els maltractadors que ho pretenen). No és una cosa que es produeix de la nit al dia.
Cordialment
Enric