dimarts, 17 de juny del 2014

Tenim la consciència adormida pel que fa les injustícies socials?

Consciència vol dir adonar-se. Així entesa, fins i tot les plantes tenen consciència, ja que se n’adonen de quan els raigs del sol els toquen les fulles per fer la fotosíntesi. La consciència de plantes i animals, però, és molt minsa: s’adonen d’estímuls físics i químics i poca cosa més. Els humans, quan naixem també tenim una consciència molt petita, ens adonem de la gana, el fred i poc més. Després la consciència s’amplia: la mama i el papa, més tard els amics de l’escola, la meva ciutat, la meva cultura, la meva religió… En altres paraules, passem d’una consciència egocèntrica (jo i les meves necessitats) a una consciència etnocèntrica (els meus són tant o més importants que jo mateix)

Aquesta ampliació del radi de la consciència fa que qualsevol injustícia comesa contra els meus la percebi com un atac directe a mi mateix, i m’implicaré per combatre-la. En principi és una actitud molt més generosa i compassiva que la del primer estadi egocèntric, tot i que la distinció entre “els meus” i “els altres” també ha estat la base de les guerres i els genocidis que ha patit la humanitat. Molta gent es queda en aquest estat etnocèntric, per tant poden adonar-se de les injustícies comeses dintre del seu radi però no les comeses més enllà; com diu Vè., tenen la consciència adormida.

Els filòsofs, sobre tot els que s’han ocupat de la ètica, que consisteix en trobar el que em fa feliç, han tractat sempre de trobar allò comú entre els humans. En altres paraules, expandir el cercle de la consciència a tota la humanitat, una concepció que podriem anomenar mundicèntrica. Alguns fins i tot l’amplien a la biosfera. Aquest despertar de la consciència més ampliada òbviament combat tota injustíca social, però a més a més va acompanyat d’un sentiment de plenitud que els estadis anteriors no poden gaudir. En moments de crisi com els que vivim sol accentuar-se ambdós extrems: hi ha qui contreu la seva consciència als nivels més egocèntrics i només pensa amb si mateix, hi ha qui aquesta dificultat li fa prendre consciència que els meus problemes són els mateixos de la humanitat i que els problemes de la humanitat són els meus.