dimarts, 15 de juliol del 2014

Pagar quotes a ONG's no és una manera de rentar-se la consciència?

Fa anys vaig sentir-li a Vicens Fisas, un dels investigadors per la pau més solvents que ha donat el nostre país, referint-se a una coalició de ONGs que combatien el comerç d'armes (Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermon Oxfam i Metges sense fronteres), aquesta expressió: “Les ONG refusem convertir-nos en un servei post-venda”. Amb això volia dir que els governs  dels països rics i civilitzats primer saquegen els països pobres i fan negoci venent armes (els 5 països amb dret de veto al Consell de Seguretat de la ONU, encarregat de mantenir la pau mundial, EEUU, Rússia, Xina, França i el Regne Unit són els responsables del 90% del comerç d’armes al món) i després subvencionen a ONG –el servei post-venda- per pal.liar els desastres que ells mateixos han creat.
El dilema moral de donar suport a ONG que només es dediquen a pal.liar les conseqüències de la injustícia sense qüestionar-se les causes que la generen, ja es donava al s. XIX. En aquella època la classe obrera vivia en unes condicions espantoses: jornades inacabables, sense cap dret social, treball infantil etc. Algunes dames de la alta societat, corpreses per tanta misèria, van organitzar associacions cristianes caritatives que s’encarregaven de pal.liar el patiment de vells (llavors no hi havia pensions), malalts (tampoc hi havia seguretat social), infants abandonats, etc. A més de comptar amb recursos financers gràcies als seus marits burgesos que explotaven els treballadors, així es guanyaven el cel amb aital caritat cristiana. El filòsof Marx, per un altre costat, va plantejar que la pròpia classe obrera havia de fer efectius els seus drets per si mateixa. La seva tesi ha portat l’estat del benestar al segle XX: seguretat social, pensions, educació universal etc.
És innegable que les ONG fan una gran tasca per alleugerir diferents patiments al nostre món. Aquesta actitud en filosofia alguns ho anomenen ètica de les conseqüències. Uns altres, invoquen els grans principis –la justícia- per criticar que això només renta la consciència, és a dir, afavoreix més al qui dona que no pas al que rep. Probablement, com diria Aristòtil, la solució estaría en un terme mig: pal.liar la conseqüència del patiment sense oblidar la causa que el genera.
L'Estel. Juny 2014