¿ Com pot-ser que si les dones cuinen el 99% dels plats de cuina diaris que la humanitat menja cada dia, els millors cuines del mon siguin homes?

Menjar és una feina que la humanitat ha de fer per sobreviure, igual que treballar, criar, etc. ¿A qui li toca fer aquesta feina? La divisió en mascle i femella que veiem en la naturalesa, tant en animals com en plantes, on cadascú fa una cosa diferent, és una estratègia de la evolució per promoure diversitat genètica i així afavorir la supervivència de les espècies.

Anant al cas dels humans, quan depeniem totalment de la naturalesa, la divisió dels sexes també comportava una divisió d’activitats. La diferència que tenim amb els animals és que, amb la tècnica, nosaltres modifiquem la naturalesa per a la nostra supervivència. Va començar amb les primeres destrals de pedra i ha continuat fins al vertiginós progrés tècnic actual. Tot i així, fins que no va arribar la revolució industrial amb l’invent de les màquines, el repartiment de feines (“assignació de rols de gènere” es diu) estava basat amb el sexe amb que hom neixia. A l’home li tocava ocupar-se de la esfera productiva i pública – a treballar i a la guerra-  (per això la majoria de reis, profetes, i gent que ha fet la història han estat homes), i la dona s’ocupava de la esfera reproductiva i privada –a casa a criar els fills i fer el dinar-.

La evolució tecnològica ha permés que no s’identifiqui de manera tan rígida com abans el sexe (biologia) amb el gènere (el que la societat diu que he de fer segons el meu sexe). Tot i així el pes de la cultura tradicional encara té força. Gran part de les dones del nostre món encara s’amotllen als rols de gènere tradicionals, per això són la gran majoria que cuinen a casa. Tot i així, comencen a haver homes “mestres de casa” que ja no es guanyen la riota per ser-ho.  Als homes, la societat els diu que han de sortir al món a competir, guanyar-se el pa i ser algú. Per això alguns han lluitat fortça per fer-se un lloc  en l’estrellat mediàtic dels grans cuiners. Ara també hi comencen a haver dones.

Jo no me’n fiaria que un home, per ser home, sigui millor cuiner. És veritat que els llocs de més prestigi en la societat són ocupats per homes, però són una minoria. Està demostrat que els pitjors llocs també estan ocupats per homes, i són la majoria (les dones, com a promig, ocupen els llocs mitjans). Un altre tema és si “el millor cuiner” vol dir “el més car”. La meva opinió és que la bona cuina no té gènere i, si està feta amb bons productes de les Terres de l’Ebre, tampoc és cara.