diumenge, 22 de juliol del 2007

En política tot és sempre un engany i mentides?

És important no confondre la política amb els polítics. Em sembla que la seva qüestió fa referència a la política que fan els polítics; i potser serà com vostè diu, però la dels polítics no és tota la política, només una part. Tots tenim una dimensió que va més enllà del nostre món personal i privat, si més no, perquè som capaços de parlar, i el llenguatge no l’ha creat un personalment sinó que li han donat.

Per als grecs, ocupar-se d’aquest àmbit que va més enllà d’un mateix era el signe de màxima excel.lència moral, i reservaven la paraula idiota per al que pensant-se que anava a la seva, es desentenia d’aquesta dimensió pública i entregava una part seva per a que fos governada per altres.

Que això nostre s’ho estiguin apropiant alguns per al seu benefici personal no crec que justifique el blasmar exclusivaments els polítics; en primer lloc algú ha hagut de permetre que es donessin les situacions que afavoreixen el sorgiment d’incompetents, aprofitats o coses pitjors que han caracteritzat alguns dels nostres dirigents. Tirar la culpa fora evita veure les pròpies responsabilitats i també adonar-se del poder que es té a dintre.

Un exemple d’assumir aquesta responsabilitat i aquest poder polítics crec que l’ha donat el moviment social aglutinat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Els ciutadans d’aquestes terres, amb la seva mobilització pacífica i exemplar, han recuperat aquesta dimensió política que va més enllà del que els polítics facin o diguin (jo crec que es van espantar de tots els colors, tant els pro-PHN com els altres). Els fruits encara els estem recollint aquesta setmana, doncs gràcies a la pressió de la PDE s’ha eliminat la interconnexió de xarxes, que alguns volien mantenir (i si baixem la guàrdia potser el Xerta-Sènia desembocarà a València, com molts ja demanen!).

Exercir el poder democràticament té molt poc a veure en guanyar unes eleccions, ja que aquestes només es cel.lebren un dia de cada 4 anys; Què passa amb els 1460 dies restants? Desentendre’s de la gestió d’allò públic la resta dels dies és una irresponsabilitat molt greu que es pot pagar molt cara. Titllar els polítics de mentiders (per molt que ho siguin –que ho són) sense que un primer hagi assumit la seva responsabilitat social o pública és ben inútil, i els grecs afegirien que és d’idiotes.