A mi em sembla que Déu no existeix. Què diu la filosofia d’això?

Déu existeix. Ho van demostrar els filòsofs de l’Edat Mitjana. Si busca “argument ontològic” en una enciclopèdia o en un manual de filosofia trobarà els detalls de la demostració. L’argument és peculiar perquè es van inventar el verb “existir” per a aplicar-lo a Déu i així concloure que Déu existia. Demostrar que Déu existeix doncs és com demostrar que el cercle és rodó o que el cavall blanc de Santiago és de color blanc; no sé si li valdran gaire aquest tipus de demostracions –en general han mogut o conmogut a molt poca gent-, però és inqüestionable que són veritat.

Aquest Déu dels filòsofs, els quals ja fa segles van demostrar que existia, és un Déu molt abstracte, lògico-metafísic, que em sembla que ha tingut poca incidència en la vida de les persones. Durant mil.lenis Déu fonamentalment va ser la Terra, el Cel i el Sol, que donàven vida i aliments als humans. Però quan els déus esdevingueren existents començaren a exigir ofrenes d’acord al seu poder.

Si considerem l’existència d’un déu Totpoderós per la quantitat de vida humana que és capaç de sacrificar per la Seva causa està clar que en els temps moderns s’ha superat el vell déu de les croades i la inquisició. El déu de la civilització de l’home blanc va causar els estralls del colonialisme. El déu de la Nació, en aconseguir que els habitants s’identifiquessen amb ella, va omplir Europa de sang els dos segles passats. I des del final de la II Gerra Mundial, el déu del Desenvolupament i del Progrés, amb esglèsies com el Fons Monetari Internacional o l’Organització Mundial del Comerç, han aconseguit que gran part de l’humanitat visque empobrida i que augmente la distància amb els cada vegada més rics. El déu de la Seguretat sempre ha sigut mortífer, però amb la fantasia de la guerra contra el terrorisme i la doctrina de l’atac preventiu pot esdevenir un dels més existents.

Hi ha altres déus més petits als quals també s’adora i se’ls hi fa tota mena de sacrificis però que ara no tenim prou espai per tractar-los: l’automòbil, el confort, la identitat personal, el treball… Els apuntem aquí per si un altre dia hem de parlar d’aquests altres déus i de la seva existència.