L'amistat és un sentiment vertader o un aprofitament mutu de favors?

“De tots els béns que la saviesa ofereix per a la felicitat d'una vida plena, el més important, amb escreix, és el benefici de l'amistat” deia Epicur. Els antics grecs elogiaven l’amistat com un dels dons més bells de l’existència. Això és senyal que van gaudir-lo , i en tant que van experimentar aquest sentiment no se’ls acudí dubtar-ne d’ell.

Els temps han canviat des dels grecs. Una de les característiques de la nostra època és la presència dels diners en tota valoració. És a dir, a l’hora de valorar allò bell, útil, bo o convenient es fa des d’una perspectiva dinerària. Qualsevol cosa, per saber el valor que té, és traduïda a diners. Marx va explicar molt bé que en la societat capitalista tot té un preu, fins i tot la supervivència o dignitat de les persones. Ara, amb el protocol de Kyot, fins i tot l’aire que respirem té un preu, que els espanyols haurem de comprar i pagar a fi de mantenir el nostre nivell irracional de consum.

Que actualment els diners siguin la qüestió central de tota valoració, incloent la felicitat, no vol dir que aquesta realitat hagi de ser veritat per força. No cal anar als grecs. Si els ebrencs haguessim volgut mercadejar amb l’aigua del nostre riu, ens haguessin donat molts de diners. Però el poble va entendre, abans que els polítics, que la dignitat no es pot comprar o intercanviar per favors. Amb l’amistat passa una cosa semblant. Qui ha tingut la sort de gaudir d’un bon amic o amiga sap que encara que els favors formen part de l’amistat, aquesta és molt més.

Tornant al vell mestre Epicur, aquest deia que un amic és un refugi contra la solitud en un món injust i deshumanitzat, que és l’espill en que es reflexen les nostres accions i per això busquem la seva aprovació. Tanmateix també hi ha risc: “no s’ha de considerar aptes per a l’amistat ni als precipitats ni als indecisos, ja que per amor a l’amistat també cal arriscar-se”. Aquest bell risc de l’amistat és una compensació de les alegries que procura. El més important és saber on està un i el que busca de veritat, i per tant no confondre’s ni aconformar-se amb els substituts dineraris que cada dia tracten de vendre’ns com felicitat o amistat autèntica. Només es poden calcular les coses que valen diners, les altres, com la vertadera amistat, tenen un valor incalculable.