dimarts, 20 de juliol de 2010

HEM DE FER CAS DE LA RAÓ O DELS SENTIMENTS? (Teresa)

Aquest és un clàssic conflicte interior, quan una part nostra ens empeny cap a una decisió i una altra part nostra s'hi oposa, allò de "el meu cap em diu una cosa i el meu cor em diu el contrari".

Fer cas a un vol dir que no has de fer cas a l'altre? Per què has de contraposar-los, com si estessin en guerra? En primer lloc, el cor també té raons, com deia Pascal. En segon lloc les raons del cap no són tan lluny de les del cor, i al revés. Els sentiments estan tamisats per la cultura i l'educació, poques vegades som capaços de viure les emocions en estat pur. Els nens sí que les viuen amb tota la plenitud, per això ens fa tanta gràcia la puresa de la seva alegria, i ens desperta compassió i tendresa la seva pena desconsolada. Nosaltres, tanmateix, sentim en funció de com ens han educat, això vol dir que la cultura ens ha ensenyat a respondre de determinada manera als estímuls que ens arriben.

La raó ajuda a ficar llum i comprensió als sentiments. Per exemple, m'han pogut dir que les persones de tal color de pell o de tal religió són perilloses, per tant sentiré por i aversió si me les trobo, o satisfacció i alleugiment si els meus polítics les allunyen del meu voltant. Els meus sentiments són maneres de reaccionar davant el que em passa. Els sentiments són més ràpids que els pensaments per assolir la meva consciència, però això no vol dir que siguin més autèntics. Polítics i comerciants sempre han aprofitat d'aquesta confusió per manipular els sentiments de la gent en benefici propi.

El problema no està en fer cas al cor o al cap, sinó en identificar-se amb un d'ells. Per exemple, creure'm que jo només sóc els meus sentiments. Llavors la vida es converteix en una muntanya russa emocional sense direcció. Unes altres persones s'identifiquen únicament amb els pensaments i fiquen una barrera de ferro a les seves emocions per no sentir-les; seran eficaces amb els seus objectius, pagant el preu d'una vida freda, sense color, quasi inhumana.

Tant el cap com el cor són dues bones guies per a la vida, en tant que no els hi donem l'exclusiva. El meu ésser veritable inclou els pensaments i els sentiments, necessita ambdós, però no és ni un ni l'altre: està més enllà d'ells. El savi és el qui no els contraposa mai: sap alinear pensaments, sentiments i accions per a que tots vagin en la mateixa direcció.

Cap comentari: