divendres, 9 de març del 2012

El món s’acabarà aquest 2012?


No en tinc ni idea. Això he sentit dir segons unes profecies maies. Preocupar-se pel futur és una cosa que només podem fer els humans una vegada hem adquirit consciència del temps, més precisament quan el concebim com a linial, és a dir: situem les coses en un començament i aquestes tindrán un acabament (al final de la línia del temps). Tanmateix, aquest temps linial és una característica de la nostra cultura, perquè no totes les cultures l’han concebut així.
Els humans hem tractat d’anticipar el futur de moltes maneres: mirant les entranyes d’animals sacrificats, llegint les línies de la mà, amb l’astrologia, la màgia, invocant a déus, dimonis, esperits o genis... La manera que sí que funciona és la que ens han llegat els antics grecs: el logos. Molts ja havien observat que la naturalesa presenta regularitats, que el que havia passat una vegada torna a passar de nou: els dies, les estacions, el cicle de les plantes, la crescuda dels rius...  El logos vol dir que els grecs van voler trobar la llei de la naturalesa que governa aquestes regularitats des de dintre de la naturalesa, sense buscar-ho fora atribuint-ho a les Muses o als déus.
La consolidació del logos va venir a partir del segle XVII amb la revolució científica que començaren Galileu, Newton i tants d’altres. Per això les ciències incorporen la paraula logos en el seu nom: psicologia, biologia, etc. La ciència sí que pot predir el futur amb seguretat quan coneix la llei que governa un fenomen. Una llei científica expressa una relació constant entre fets, el que abans hem dit de les regularitats. Si conec les causes i com actuen, puc anticipar les conseqüències fins i tot abans que s’esdevinguin. Aquest coneixement ha revolucionat la vida i la cultura humana.
La ciència té el problema de que està limitada. Explica i prediu molt bé el funcionament de la naturalesa, incloent la nostra, però no ens pot dir res sobre el sentit de la nostra vida o sobre els valors que l’han de regir. Gràcies al coneixement científic la tecnologia ha resolt problemes humans com la gana, el fred o el mal de cap amb invents com el tractor, el radiador o l’aspirina. Altres problemes, com hem dit, no es poden resoldre des de la ciència.
Penso que és per això que alguns es giren a buscar un altre tipus de coneixement alternatiu a la ciència, d’aquí deu venir aquesta moda de les profecies maies. Jo no en puc parlar perquè no les conec. El problema d’aquests “coneixements” esotèrics és que no tenen fonament universal, a diferència del logos grec. Vull dir que la ciència val per a tothom a qualsevol lloc; siguis català o de Taiwan, l’aigua sempre és H2O. Els coneixement esotèric només val per als iniciats, no per a tothom
No he sentit a cap científic dir que el món s’acabarà enguany. Potser el meu món sí, qui sap; o el món d’aquests profetes. Però el món objectiu, aquest no. Gran part dels nostres problemes venen precisament per confondre a) el meu món amb b) el món. La resolució no ve per adaptar l’exterior a la meva fantasia interior, sinó per desprendre’m de la meva fantasia i obrir-me al que està més enllà d’aquest petit món meu.