dimarts, 17 de juny del 2014

Tenim la consciència adormida pel que fa les injustícies socials?

Consciència vol dir adonar-se. Així entesa, fins i tot les plantes tenen consciència, ja que se n’adonen de quan els raigs del sol els toquen les fulles per fer la fotosíntesi. La consciència de plantes i animals, però, és molt minsa: s’adonen d’estímuls físics i químics i poca cosa més. Els humans, quan naixem també tenim una consciència molt petita, ens adonem de la gana, el fred i poc més. Després la consciència s’amplia: la mama i el papa, més tard els amics de l’escola, la meva ciutat, la meva cultura, la meva religió… En altres paraules, passem d’una consciència egocèntrica (jo i les meves necessitats) a una consciència etnocèntrica (els meus són tant o més importants que jo mateix)

Aquesta ampliació del radi de la consciència fa que qualsevol injustícia comesa contra els meus la percebi com un atac directe a mi mateix, i m’implicaré per combatre-la. En principi és una actitud molt més generosa i compassiva que la del primer estadi egocèntric, tot i que la distinció entre “els meus” i “els altres” també ha estat la base de les guerres i els genocidis que ha patit la humanitat. Molta gent es queda en aquest estat etnocèntric, per tant poden adonar-se de les injustícies comeses dintre del seu radi però no les comeses més enllà; com diu Vè., tenen la consciència adormida.

Els filòsofs, sobre tot els que s’han ocupat de la ètica, que consisteix en trobar el que em fa feliç, han tractat sempre de trobar allò comú entre els humans. En altres paraules, expandir el cercle de la consciència a tota la humanitat, una concepció que podriem anomenar mundicèntrica. Alguns fins i tot l’amplien a la biosfera. Aquest despertar de la consciència més ampliada òbviament combat tota injustíca social, però a més a més va acompanyat d’un sentiment de plenitud que els estadis anteriors no poden gaudir. En moments de crisi com els que vivim sol accentuar-se ambdós extrems: hi ha qui contreu la seva consciència als nivels més egocèntrics i només pensa amb si mateix, hi ha qui aquesta dificultat li fa prendre consciència que els meus problemes són els mateixos de la humanitat i que els problemes de la humanitat són els meus.

dimarts, 10 de juny del 2014

Per què som tan tolerants amb la corrupció?

Per la manca que tenim de cultura i de tradiciò democràtica. La visió de la política prevalent té molt encara de les velles formes caciquils que es van instaurar aquí a finals del XIX a la Restauració, amb el poble a sota que amb el seu vot ratificava unes elits que per dalt feien i desfeien mentre s’acusaven “i tu més!”.
Amb la Il.lustració, al segle XVIII, els filósofs havien concebut la democràcia com que el poble sobirà és qui otorga el poder al polític per a que aquest es fiqui al seu servei. Tanmateix aquí sol entendre’s encara del revés: Amb el cacic (el polític) cal comportar-se servilment perquè en retorn et concedeixi favors, i no pas perquè faci efectiu els drets que tens com a ciutadà. Els quaranta anys de feixisme nacional-catòlic (mentre Europa construïa l’Estat del benestar) van aprofundir aquesta manca de cultura democràtica.
Això ha fet que encara prevalgui una visió de la política com una cosa bruta de corruptes i aprofitats. Per això els corruptes i aprofitats ho tenen fàcil per fer carrera política, malgrat que en tots els partits hi hagi gent idealista que s’hi fica per una genuïna vocació de servei al bé comú. No hem assumit que és el poble qui té el poder i que la seva responsailitat és exigir al polític que rendeixi comptes.
La propera vegada que escolti algun honrat ciutadà al bar (o vosté mateix) pontificant que“tots els polítics són uns lladres i uns corruptes (-jo no, que no estic en política)” ha de saber aquesta persona, al voler-se diferenciar dels polítics senyalant-los com els dolents mentre es presenta com innocent, en realitat està proclamant la seva impotència. És més fàcil lamentar-se que no pas implicar-se en exigir els propis drets (al contrari del que la ciutadania vam fer aquí amb la mobilització de la PDE exigint la defensa de l’Ebre). Gràcies a una majoria d’impotents com aquest, que no han assumit que democràcia significa responsabilitat compartida de tota la ciutadania, els corruptes troben un camp abonat per als seus lladronicis. Per això Aristòtil i els antics grecs utilitzaven la paraula grega idiota per designar a aquell que es desentenia de la política.
[L'Estel. abril 2014]