Per la manca que tenim de cultura i de tradiciò democràtica. La visió de la política prevalent té molt encara de les velles formes caciquils que es van instaurar aquí a finals del XIX a la Restauració, amb el poble a sota que amb el seu vot ratificava unes elits que per dalt feien i desfeien mentre s’acusaven “i tu més!”.
Amb la Il.lustració, al segle XVIII, els filósofs havien concebut la democràcia com que el poble sobirà és qui otorga el poder al polític per a que aquest es fiqui al seu servei. Tanmateix aquí sol entendre’s encara del revés: Amb el cacic (el polític) cal comportar-se servilment perquè en retorn et concedeixi favors, i no pas perquè faci efectiu els drets que tens com a ciutadà. Els quaranta anys de feixisme nacional-catòlic (mentre Europa construïa l’Estat del benestar) van aprofundir aquesta manca de cultura democràtica.
Això ha fet que encara prevalgui una visió de la política com una cosa bruta de corruptes i aprofitats. Per això els corruptes i aprofitats ho tenen fàcil per fer carrera política, malgrat que en tots els partits hi hagi gent idealista que s’hi fica per una genuïna vocació de servei al bé comú. No hem assumit que és el poble qui té el poder i que la seva responsailitat és exigir al polític que rendeixi comptes.
La propera vegada que escolti algun honrat ciutadà al bar (o vosté mateix) pontificant que“tots els polítics són uns lladres i uns corruptes (-jo no, que no estic en política)” ha de saber aquesta persona, al voler-se diferenciar dels polítics senyalant-los com els dolents mentre es presenta com innocent, en realitat està proclamant la seva impotència. És més fàcil lamentar-se que no pas implicar-se en exigir els propis drets (al contrari del que la ciutadania vam fer aquí amb la mobilització de la PDE exigint la defensa de l’Ebre). Gràcies a una majoria d’impotents com aquest, que no han assumit que democràcia significa responsabilitat compartida de tota la ciutadania, els corruptes troben un camp abonat per als seus lladronicis. Per això Aristòtil i els antics grecs utilitzaven la paraula grega idiota per designar a aquell que es desentenia de la política.
[L'Estel. abril 2014]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada