A mi em sembla que pot ajudar molt. Una de les funcions de la filosofia és ajudar-nos a pensar amb claredat. Si quan tenim un problema no el definim amb precisió serà molt difícil abordar-lo des d’una perspectiva racional i resoldre’l de manera satisfactòria. Podrem emprar molts esforços que resultaran infructuosos, com sembla que ara està passant amb el terrorisme.
Tal vegada la filosofia pot semblar molt teòrica, però qualsevol problema comença amb el llenguatge i la forma com el definim, tot i que les solucions no vinguin de l’àmbit lingüístic sinó de l’economia, la política, o altres. Per entendre això del llenguatge ficaré l’exemple d’una de les últimes campanyes electorals: el slogan de no recordo quin partit era “fets, i no paraules”, tanmateix això ho ficaven en paraules penjades a tot arreu. ¿En què quedem? Aquesta confusió entre fets i paraules està molt estesa, com si fossin coses contraries, quan les paraules són també fets.
Respecte del terrorisme el problema és que no se sap bé el què és. Llavors s’està fent la guerra a una mena de fantasma. Gastaran un disbarat de recursos en aquesta guerra i crearan un sofriment enorme i inútil com sempre ha passat en totes les guerres, però és molt dubtós que arribin a guanyar contra aquest enemic fantasmagòric, tal com la història ha mostrat en aquesta mena de guerres. La última va ser la guerra contra “la droga” (mentre les màfies van doblar els seus beneficis i les empreses tabaqueres els van quintuplicar)
La ONU, tot i que ho ha intentat sincerament, no ha pogut ficar mai d’acord els Estats per a que arribin a una definició de què és terrorisme. I és poc probable que ho aconsegueixi. Només cal pensar en la política “antiterrorista” que practica Israel, que durant un temps fins i tot va legalitzar la tortura. Mentre duri la confusió el problema persistirà.
Si s’usen conceptes en els que hi ha acord en la seva definició, com assassinat o homicidi, és més fàcil crear els instruments adients per combatre’ls. Tanmateix, quan el “nosaltres (els bons)” necessita diferenciar-se absolutament de “ells”, llavors es recorre a conceptes confusos per emmascarar que, a l’hora de crear dolor, els humans desgraciadament no som tan diferents els uns dels altres. Per recuperar la consciència del que veritablement som crec que la filosofia és una bona eina.
2 comentaris:
Entenc i estic d'acord amb tu amb com la filosofia ens ajuda a definir millor els problemes i que aquest és el primer pas per resoldre'ls.
De tota manera, en el cas del terrorisme crec que el problema no és que no hi hagi eines (com la filosofia) per resoldre-ho, sino que el que no hi ha és la intenció, la voluntat de solventar-ho.
I això, no ho arregla ni la filosofia !
Salutacions
Els amos del nostre món creuen que hi fiquen tota la intenció i voluntat (i -ai!- recursos) per solventar-lo. Potser una mica més de filosofia i de seny els podria mostrar l'erroni i contraproduent de la seva acció.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada