Primer de tot cal aclarir que entenem per “felicitat completa”, per a no donar per suposat que sabem a què es refereixen les paraules quan les usem. ‘Riquesa’ ‘goig’ ‘formosura’ ‘tranquil.litat de consciència’ ‘èxit’… són conceptes associats a la Idea de felicitat que permeten dir en cert moment: “sóc feliç”. Els moments canvien, però les Idees sempre són les mateixes; llavors com pot es dir “sóc feliç” si un moment desprès un ja ha deixat de ser-ho?
Els humans vivim en una contradicció entre el temps que sempre canvia i les Idees que sempre permaneixen. La qüestió de la felicitat ens ho ensenya molt bé, la seva Idea la sentim com una absència front al que ara tenim: “si no fos per això i per allò… jo seria feliç”. També ho podem dir del revés: l’aspiració a la felicitat ens mostra el que ens sobra, això i allò de la vida de cada dia que ens està impedint de ser feliços. Per tant hi ha una contradicció entre “ser feliç”, que sentim que hauria de ser allò natural, i la Realitat de cada dia (malatia, conflictes, diners…) que no ens deixa ser-ho.
Què passa amb aquesta Realitat que no ens deixa ser feliços? Doncs que està sotmesa al temps i a les Idees, cosa que no li passa a la felicitat, que no és cap idea. És com si la felicitat fos incompatible amb la Realitat, es troba fora d’ella.
Amb això no vull dir que calgui renunciar a la felicitat, o que aquesta sigui falsa, tot el contrari! La aspiració a la felicitat ens serveix per a rebutjar com a falsos els seus substituts (diversió, diners, poder, prestigi, treball…) que des de la Realitat continuament ens volen vendre; qualsevol amb senderi pot adonar-se de que aquestes coses mai no donen la felicitat completa. Fins i tot pot mostrar-nos la contradicció de la Realitat que cada dia ens imposen, feta de temps i d’Idees.
Aquesta contradicció també m’afecta a mi mateix: jo, com a individu, tampoc puc ser feliç, perquè la Idea que tinc de mi és falsa, com totes les idees. En tant que m’aferri a aquesta Idea de mi mateix mai no seré feliç. No es tracta de definir la felicitat amb Idees, sinó de viure-la. Sigui el que la felicitat sigui, no pot ser meva, mai serà per a mi; precisament el seu anhel és el que em pot trencar aquesta falsa Idea de mi, separat dels altres i del món, i portar-me més enllà del meu petit Jo contradictori per obrir-me al que és comú i em transcendeix.
1 comentari:
Jo crec que si que es pot assolir la felicitat. Certament que és una idea, pot ser una idea, però també és una ensació, un sentiment, una vivència. Si jo la tinc, ja la tinc. A mi m'ha donat la felicitat el fet de saber què m'import més de la meva vida i fer camí cap allà. Si arribo allà o no hi arribo, ja no importa tant, perquè m'il·lusiona pensar que hi vaig. Quin és el meu cap allà? la relació, les persones, crear situacions diferents, millora r les que no m'agraden, proposar ... sempre en el meu petit àmbit, que tampoc dono per a massa.
Publica un comentari a l'entrada