Em sorprèn que algú com Saura pugui dir un disbarat tan gros. L’Estat o el govern mai podran legalitzar cap droga perquè no tenen potestat per a fer-ho. És cert que actualment la llei prohibeix certes drogues. L’origen històric d’aquesta il.legalització absurda es troba a començaments del s. XX en missioners fonamentalistes protestants dels Estats Units, que van aconseguir promoure la vigent legislació mundial contra “la droga”. D’aquí la total irracionalitat d’una llei que mai ha pogut definir amb criteris científics -farmacològics- què és “droga” (¿Per què a Europa l’alcohol sí i el cannabis no, i als països islàmics és al revés?). D’aquí també la inutilitat de la “guerra contra la droga” de finals del s. XX.
A llarg de la història els Estats han tractat de prohibir activitats dels ciutadans que només els concerneixen a ells mateixos. Per exemple, actualment la pràctica del cristianisme és il·legal a l’Aràbia Saudí. Això vol dir que si hom vol anar a missa el diumenge no podrà perquè està prohibit. Millor dit, sí que podrà, però d’amagat (a una ambaixada, per exemple), igual que hi ha gent que consumeix drogues prohibides d’amagat. Imaginem-nos que ara arriba un polític que pretén legalitzar les misses, és a dir, donar permís per a que la gent pugui anar a missa i comulgar. Qui és ell per donar aquest permís? El dret d’anar a missa (o de no anar, o d’anar a la mesquita) és un dret individual, responsabilitat meva. Si l’Estat ha prohibit l’exercici d’aquest dret, l’únic que ha de fer és revocar la prohibició, això és, despenalitzar la missa, i a partir d’aquí, que cadascú exerceixi la responsabilitat de salvar la seva ànima com cregui convenient sense entrebancs.
L’Estat pot legalitzar la meva botiga, el meu pou d’aigua o la meva residència, són assumptes en els que em donarà el permís si compleixo els requisits. Però l’Estat no té cap potestat per donar-me permís en el que afecta a la meva ànima o la meva salut. Si per practicar la religió equivocada després vaig a l’infern és la meva responsabilitat, l’Estat no pot salvar-me de mi mateix. El mateix passa amb el cos, és la meva responsabilitat les substàncies que pugui ingerir o els vehicles d’embriaguesa que vulgui usar. Demanar la legalització de drets individuals denota la perillosa convicció de considerar l’Estat com el nostre amo en comptes d’ésser el nostre servidor. Un altre assumpte (potser és el que volia dir Saura) és demanar la despenalització, que retorna als individus la responsabilitat de les pròpies accions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada