En la època dels antics grecs la ciència no es distingia de la filosofia. La seva tasca era buscar la veritat front al que només era aparent. Això va durar una pila de segles fins que amb la “revolució científica”, a partir del segle XVII, les ciències particulars es van anar organitzant autònomament i s’independitzaren de la filosofia.
Hi ha molts tipus de sabers. Els casoris i divorcis que explica el “Hola” n’és un exemple. No són ciència però tampoc són falsos. La ciència és un mode de coneixement; té de particular que aspira a formular mitjançant llenguatges rigorosos –amb l’ajut de les matemàtiques- lleis per les quals es regeixen els fenòmens. Una llei ben enunciada ha de ser comprovable per l’observació i capaç de predir aconteixements futurs. Molts autors no parlen de la ciència com a una sinó de les ciències, i les classifiquen en dos tipus: ciències naturals i ciències de l’esperit o de la cultura.
Hi ha qui considera que la filosofia és la mare de les ciències perquè aquesta s’ocupa de plantejar problemes i fer preguntes a les quals després contestaran o resoldran les ciències. En aquest sentit la filosofia no progressa i la ciència sí: des que Galileu i Newton van explicar per què el sol surt cada dia i la terra es mou ja no s’ha discutit més aquests temes (malgrat que en el seu dia la Inquisició fes callar a Galileu i cremés a la foguera a alguns que argumentaven que la Terra girava al voltant del sol).
La filosofia, a diferència de la ciència, sempre planteja les mateixes qüestions: què és la veritat, què he de fer per a ser feliç, què és la justícia, què és el be... Són preguntes que es feien els grecs i que encara ens podem fer nosaltres. Són unes preguntes inesgotables que estimulen el naixement i desenvolupament de les ciències, les quals intenten proporcionar respostes que sempre seran parcials, ja que la realitat –tant la interior com la exterior- és sempre massa ampla per a que la ciència la pugui aprehendre en la seva totalitat. Ferrater Mora diu que la ciència és un mode de conèixer i la filosofia un mode de viure. No estan separades, doncs, perquè el viure inclou el conèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada