diumenge, 25 de maig de 2008

CARTA D’UN PROFESSOR DE FILOSOFIA AL PRESIDENT MONTILLA

Molt Honorable President:

Sóc un professor de l’IES de l’Ebre de Tortosa i aquest tercer trimestre estic impartint epistemologia als alumnes de 1º de Batxillerat. Dintre del programa està el tema de les fal·làcies, això és, raonaments que semblen ben fets però que porten una conclusió errònia que confon l’interlocutor. També s’anomenen sofismes perquè els primers que van usar-los foren els sofistes: a l’antiga Grècia ensenyaven als polítics com enganyar a la gent amb paraules, per a ells el llenguatge era una eina per mantenir-se al poder, no els importava la veritat o la mentida del que deien mentre poguessin convèncer al poble.

A classe he d’explicar els diferents tipus de fal·làcies que van descobrir els filòsofs que argumentaven contra els sofistes. Per fer més entenedora la lliçó als meus alumnes, i donat les sorprenents declaracions del seu govern les últimes setmanes, m’he permès usar algunes d’aquestes assercions com a exemple.

Fal·làcia d’ambigüitat. Consisteix en modificar el significat a d’un paraula en el raonament

· “Només agafem l’aigua que sobra de la concessió del minitransvassament”

(Aquesta aigua és de l’Ebre, no del minitransvassament; i a l’Ebre no li’n sobra d’aigua.)

· No es tracta d’un transvasament, sinó d’una captació temporal d’aigua.

(un alumne ha dit: “així a mi no em van robar, sinó que l’atracador em va fer una captació temporal dels meus euros...”)

Fal·làcia ad baculum (al bastó). S’apel·la al poder que es té per a que l’interlocutor accepti la conclusió i l’assimili, independentment de la seva justificació racional. És a dir, que l’interlocutor acabi concloent “no hi ha més remei” “no es pot fer res en contra” “ho faran igualment”

· “Aquest govern escoltarà i dialogarà amb tots els actors, però finalment complirà amb la seva responsabilitat i no permetrà que ningú es quedi sense poder beure aigua”

(No dóna cap raó per justificar aquesta conclusió, només que té el poder per a fer-ho)

Fal·làcia de dades insuficients o conclusió inatingent. Es parteix d’una premissa indiscutible per concloure una cosa diferent que no es deriva de la premissa.

· La gent de Barcelona necessita aigua per beure, per tant és necessària aquesta interconnexió de xarxes.

(No es justifica que aquesta sigui necessàriament la solució; no es consideren solucions alternatives)

Fal·làcia ad populum. S’ometen les raons pertinents apel·lant a les emocions per aconseguir que s’accepti la conclusió.

· Ens trobem en una situació d’emergència nacional. Cal dur l’aigua de l’Ebre a Barcelona.

(En una situació d’emergència –sigui real o fabricada- cal posar-se a disposició de qui dirigeix, ja no és necessari discutir sobre la justícia de la mesura. Naomí Klein: “La doctrina del shock”)

· La insolidaritat està molt mal vista a la nostra societat. Cal que les Terres de l’Ebre no siguin tan egoistes amb les necessitats de la capital.

(La solidaritat va de qui té més riquesa a qui en té menys. Aquí està funcionant del revés, només cal comparar l’evolució econòmica de Tarragona i de l’Ebre des del minitransvassament)

Fal·làcia tu quoque (tu també). No s’afirmen raons per replicar la crítica sinó que es torna la ofensa a l’acusador. (“I tu més” que diuen els xiquets quan es barallen)

· No se’ns pot criticar per portar 40 hm3 a BCN perquè CiU en volia portar 190.

(la qüestió no és el que volia fer CiU. La qüestió és si la decisió de prendre 40 hm que haurien de baixar per l’Ebre és justa i necessària)

Fal·làcia ad verecundiam (apel·lació a l’autoritat). Es basa l’opinió de gent reconeguda per justificar conclusions que no tenen a veure amb la seva expertícia.

· L’Agència Catalana de l’Aigua –ACA- , que és qui sap més de gestió d’aigua a Catalunya, ha conclòs que la solució és interconnectar xarxes.

(L’ACA és independent dels interessos del govern, dels interessos de les grans empreses com AGBAR o la Caixa? Si els experts de la Nova Cultura de l’Aigua i de la Universitat diuen que aquesta solució no és bona, en què es fonamenta l’autoritat de l’ACA per dir el contrari?)

Fal·làcia ex populo. Es defensa una postura perquè molta gent hi està d’acord.

· La majoria del Parlament ha votat a favor. La majoria de la gent de Barcelona també hi està d’acord.

(La justícia d’una resolució mai es mesura pel seu suport majoritari sinó perquè s’ha tingut en compte totes les parts implicades. De fet, l’essència de la democràcia està en el respecte als drets de la minoria, no únicament en el poder de la majoria)

Fins aquí alguns dels exemples que el seu govern m’ha brindat per impartir la lliçó. Tanmateix, com que no sóc cap especialista en epistemologia, no voldria estar explicant inadvertidament coneixements erronis als meus alumnes. Li escric aquesta carta per si de cas a les seves oficines compta amb millors experts que poguessin corregir aquesta explicació sobre les fal·làcies.

De tota manera, com vostè sabrà, aquí a les Terres de l’Ebre, com a qualsevol lloc del planeta, no cal tenir molts coneixements filosofia per saber distingir la veritat de la mentida.

Atentament

Enric Carbó

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el teu article. És original i interessant a la vegada. La filosofia és un punt de vista que sovint fa falta a la nostra societat tant irracional.

Engelyn

Pere ha dit...

Mira que si t'arriben a contestar...

Llàstima que els membres del nostre estimat govern tenen el costum de no contestar quasi mai els emails que se'ls envien. T'ho dic per experiència.

sagisibina ha dit...

Exacte!
Sempre ens van amb fal·làcies, i volen que els creguem!

Enric Carbó ha dit...

Hola Pere
Sí que em van contestar, però desprès que retiressin el decret de sequera per les pluges de maig. Amb el llenguatge burocràtic em deien que veien la meva preocupació pel transvassament però que ja no calia patir perquè no farien la interconnexió.
De les seves mentides no em van fer cap comentari