Què és bell i què és lleig? Com és que cadascú té idees diferents sobre el bell i el lleig?

Si quan decidim sortir a un concert tu vols anar a sentir els “Carcassos Verds” que presenten el seu últim èxit de Trash Rock “Ronya Llardosa” i jo vull escoltar a Montserrat Caballé cantant Mozart, està clar que tu i jo tenim un concepte força diferent del bell i del lleig. La veu de Montserrat Caballé a tu et semblarà un udol que et tal.ladrarà l’orella, i a mi el soroll dels “Carcassos...” no em semblarà diferent del d’una serreria un dia de molta feina.

Tanmateix, tu sí que saps distingir els soroll dels “CarcassosVerds” del d’una serreria. El primer t’agrada, et desperta quelcom en el teu interior; el segon no et diu res i et molesta. Això vol dir en primer lloc que els “Carcassos Verds” han produït quelcom que expressa alguna cosa d’ells –com Mozart, o la meva veïna que la sento cantar mentre regla les plantes. En segon lloc, això que han expressat, té una forma que es materialitza públicament. En aquest cas, guitarres elèctriques distorsionades (i em sembla que desafinades), podrien ser violins, pintura a l’oli, bronze... En tercer lloc està com rebem tu i jo aquesta forma que expressen els “Carcassos Verds” i com hi responem. La teva educació musical ha estat diferent de la meva, per això la seva música no té el mateix significat per a nosaltres. En últim lloc, aquest significat està condicionat no només per la diferent educació que tu i jo hem rebut individualment, sinó també pel context cultural i històric en el qual ens trobem. En la seva època Mozart era rebut com un servent que distreia els poderosos; ara, nosaltres també el fruïm, però no de la mateixa manera.

Aquests quatre aspectes es troben en qualsevol obra d’art. La bellesa, però, s’estén més enllà de les creacions humanes (una posta de sol, un cos bell...). Només els humans podem reconèixer la bellesa, i ho fem també en funció de la nostra educació per al gust, i de la nostra història i cultura. Per això tenim idees que semblen tan dispars sobre el bell i el lleig. Tanmateix, per sota d’aquesta aparença tan dispar, subjectiva, tenim la capacitat de construir un enteniment intersubjectiu. Això vol dir que tu, -humà com jo, sensible a certes formes d’allò bell-, i jo -humà com tu-, si som capaços de trobar-nos, en aquest encontre podem eixamplar la nostra comprensió del bell i per tant expandir els nostres horitzons humans. La bellesa és més ampla que la nostra estreta subjectivitat; la nostra capacitat per a meravellar-nos, si sabem obrir-nos a l’altre, és infinita. Així va començar la filosofia entre els antics grecs: admirant-se de tot.

(Pubicat a l'Estel la 2ª quinzena de maig)