divendres, 31 d’agost del 2007

Totes les opinions són respectables?

No, ni de bon tros. Més aviat és el contrari, probablement no en deu haver cap que sigui respectable. Els antics grecs ho deien molt clar: la opinió és el contrari de la veritat. Clint Eastwood, a “Harry el brut”,la defineix amb el seu estil: “les opinions són com els culs: cadascú té el seu”. El nostre sistema tecno-democràtic afavorex molt això de que cadascú tingue la seva opinió. Aquí rau el problema: tancats en la opinió pròpia és impossible que sorgeixI la veritat. Fa temps, en un article, ja vam dir que la veritat mai és pròpia d’un, sinó que és comuna. Amb la proliferació d’opinions, el nostre sistema s’assegura que mai es pugue escoltar la veritat; és una bona manera de tenir a la gent controlada i desmobilitzada, perquè el control ja no s’exerceix des de fora amb policies com a les velles dictadures, sinó des de dins: encerclats dintre de les opinions i gustos personals és difícil que hom pugue obrir-se més enllà d’una individualitat il.lusoria feta de diners i de consum.

Un exemple nefast d’aquesta promoció de les opinions personals és això de que “totes les opinions (o idees) són respectables”. Segons aquest absurd, serà tan digna de respecte l’opinió que diu “segons la nostra tradició, tallar el clítoris a les xiquetes és bo” com la opinió contrària. Per molt que alguns clamen pel respecte a les seves tradicions i opinions, està clar que la primera és falsa i intolerable.

La trampa dels raonaments com el que dóna títol a aquest article és que tracten de confondre el respecte a les opinions amb el respecte que tota persona mereix pel fet de ser persona. Com diu la Declaració Universal dels Drets Humans, el respecte a tota persona és inalienable (mai se li pot retirar). No es pot privar mai de llibertat a una persona o perseguir-la per les seves opinions, encara que aquestes siguen discriminatòries, racistes o homicides. Una altra cosa és que tracte de ficar-les en pràctica –la societat ha de protegir-se. I una altra cosa és que algú que manifesta en públic les seves opinions o creences pretengui evitar la crítica (o la burla) d’aquest públic invocant un inexistent dret al respecte de les opinions.

Les opinions són la mort de la veritat i de la raó. I quan més personals, més falses. La veritat mai és personal. Com deia el savi poeta Antonio Machado:

¿Tu verdad? No, la Verdad,

y ven conmigo a buscarla.

La tuya, guárdatela.

5 comentaris:

Dani Coll ha dit...

Sócrates no ho hauria explicat millor, Enric !

Salutacions.

Enric Carbó ha dit...

Gràcies. :-)

Carme Rosanas ha dit...

D'acord pel que fa a les opinions m'has convençut. Però la veritat, de veritat es pot trobar? Si es pogués trobar no es posarien d'acord d'una vegada tots els filòsofs. Jo no crec en cap veritat absoluta, em fa més por encara que les opinions.

Enric Carbó ha dit...

Potser la veritat no es pot trobar, però segur que sí que es pot buscar.
Entenc la por que et fa això de la veritat absoluta, a mi també, sobre tot quan escoltes aquestos que pretenen tenir-la...
Tanmateix s'ha d'anar en compte de, amb la -necessària- crítica als absolutismes, no es caigui en el relativisme extrem de "tot val", cosa que de retruc acaba afavorint els absolutismes extremistes

Carme Rosanas ha dit...

Tens raó. No pot ser pas que tot valgui, sobretot perquè si bé jo no crec que hi hagi una veritat absoluta, si que crec que hi ha moltes coses, de les quals es pot assegurar d'una manera bastant comprovada que no són veritat. Coses malintencionades, o malraonades o generalitzacions inapropiades... en fi. Això!