dijous, 2 d’agost de 2007

Tinc por de les decisions que ara hagi de prendre perquè poden afectar negativament el meu futur. (Marilen)

Hi ha dos tipus de por. Una és saludable perquè ens ajuda a mantenir-nos vius. Si et surt una serp pel camí, és bo que la por et face donar un bot i apartar-te d’ella. L’altra por és tot el contrari, perquè ens impedeix viure la vida en plenitud. Aquesta segona por l’han creada els que precisament s’ofereixen a salvar-nos d’ella: polítics, comerciants, líders religiosos... El filósof Hobbes per exemple diu que a causa de la por que ens tenim uns humans als altres van sorgir l’Estat i la dominació política, amb l’excusa de protegir-nos.

Per al teu cas m’agrada més el que diu el grec Epicur. Ell sosté que totes les pors en el fons són disfresses de la por a la mort. Fixa’t que la mort sempre està en el futur. Del futur no podem saber res perquè no està ni estarà mai, tu sempre estàs en el present. Tanmateix, ara estàs abandonant la teva única realitat, que està en el present, a causa del futur i la por que et provoca. Els que viuen de la por estaran encantats de vendre’t tota mena de seguretats a canvi de que renuncies a la teva responsabilitat de viure des de tu mateixa en el present; et prometeran un futur de felicitat (el cel, objectes de consum, llibertat política...), i si no acceptes la seva oferta t’omplen de pors. Què et pot passar a tu en el futur, si en veritat no arriba mai? L’únic que hi ha en el futur és la mort. I llavors tu ja no hi seràs. La pregunta vertaderament important és: com estàs vivint en el teu present? El vius amb tota la consciència, plenitud i joia? O t’estàs distraient amb coses que no pertanyen al present?

Amb això no vull dir-te que faces com Esaú, que tenia molta gana i es va bescanviar l’herència (que era molt bona, diu la Bíblia) amb el seu germà Jacob per un plat de llenties. Va pensar: “Bah, el que jo ara tinc és gana, què importa l’herència si demà potser seré mort”. Esaú va cometre una irresponsabilitat que va pagar cara, perquè va actuar com si ja estés mort i tot li donés igual, com si unes llenties i una herència fos el mateix. Estar viu vol dir saber que hi ha coses que valen més que altres –i elegir-les. Només tu pots fer les eleccions del que val la pena en la teva vida, precisament pots elegir en tant que no estigues morta. I elegir el que és valuós només ho pots fer des del teu present, estant-hi plenament conscient del que ets i el que fas, sense adormir-te, ni distreure’t amb les promeses o amenaces d’un futur buit que no existeix. Com deia Epicur: “Quan tu hi ets, la mort no està; i quan la mort està, tu ja no hi ets”.

(Pubicat la 1ª quinzena de novembre del 2005)