dilluns, 30 de juliol de 2007

Apel.lar a la tradició justifica la crueltat amb els animals?

La tradició no és més que el domini dels morts sobre els vius. La vida pot ser construcció i evolució a partir del que s’ha rebut. També es pot deixar caure en la peresa i llavors seguir el mandat dels morts en comptes de viure creativament.

Qualsevol tradició, per ser acceptable, ha de passar pel sedàs del pensament crític, si no, no es pot justificar. A l’Àfrica tallen el clítoris de les xiquetes apel.lant a la tradició; i si haguessim mantingut certes tradicions occidentals encara crucificariem els delinqüents o tirariem als lleons als dissidents religiosos i polítics. La codificació dels Drets Humans, que són universals i perfectament racionals, precisament s’ha fet contra les tradicions particulars que pretenen evitar els seus mandats.

El mateix pensament crític és el que pot aconsellar mantenir certes tradicions en comptes d’apegar-se a qualsevol novetat, que tampoc no serà justificable pel mer fet de ser nova. Entre celebrar amb un rustifaci i carxofes a la muntanya d’un amic o anar a l’hamburgueseria, entre relacionar-se amb els amics a les festes del poble o fer-ho a través del la pantalla de l’ordenador, crec que no hi ha cap dubte del que és millor.

De de l’ètica crec que és fàcil argumentar que no és justificable moralment la crueltat contra cap ésser viu. Cal, però, precissar què s’entén per crueltat i també comprendre què és un animal. Nosaltres també som animals i tenim necessitats com a tals: consumir 2500 calories diàries, protegir-nos del fred, etc. Per tant matem animals per menjar-nos-els i així sobreviure. No crec que això sigui una crueltat, tot i que hi ha cultures (orientals sobre tot) vegetarianes que consideren immoral danyar qualsevol ésser viu. Tanamateix un animal, un bou per exemple, té un Sistema Nerviós Central, i per tant la capacitat de sentir dolor, exactament igual que nosaltres. Comprendre això ens obliga moralment a tractar els animals amb com-passió, la capacitat de sentir el patiment de qui és semblant a nosaltres.

Les tradicions antigues separaven els homes per raça, sexe o nacionalitat, i autoritzaven esclavitzar o maltractar “els qui no són del nostre grup”. Des del cristianisme, passant pels Drets Humans, s’ha avançat molt en la comprensió de que tots els humans compartim quelcom comú que ens agermana per damunt de les tradicions particulars. Aquesta comprensió es pot estendre al que els animals tenen en comú amb nosaltres i que la legislació ho acabe recollint, per defensar no tant la dignitat dels animals sinó la nostra dignitat humana.