dimecres, 18 de juliol de 2007

Per què en filosofia hi ha tants de punts de vista sobre temes iguals i els filòsofs de diferentes èpoques no es posen d'acord?

Els punts de vista no són tan diferents com en principi pot semblar. En totes les èpoques la filosofia ha tractat els mateixos temes: què és la veritat, què és l’ésser humà, què és la naturalesa, què és la felicitat, què és la bellesa, què és la bondat, què és ser... En un principi la filosofia anava unida amb la poesia, la religió i la ciència i no es podien distingir una de l’altra. Amb el temps, la religió, la ciència, etc. es van anar separant i per tant la manera d’abordar aquestes qüestions també canvià.

Aquesta eterna discussió entre els filòsofs és una mostra òbvia de que la raó humana no és perfecta i que per tant necessitem de la filosofia per a anar aclarint-nos. La gran diversitat de punts de vista entre filòsofs és també una característica del pensament occidental; em sembla que això no es reflecteix tant en el pensament oriental.

La lògica d’occident (establerta per Aristòtil), el que nosaltres pensem, és que el que és, és, i no pot ser que una cosa sigue i no sigue a la vegada. (“o caixa o faixa” és un bon reflex d’aquesta lògica). Això ha portat els occidentals a esperar trobar la veritat fonamental en el pensar correcte; aquesta veritat fonamental durant molt de temps se l’ha anomenat “Déu”; ha portat al desenvolupament de la Ciència (per a alguns, el substitut de Déu), un fenòmen exclusivament occidental, tot i que ara l’hem exportat a tot el planeta. Valorar el pensar correcte per damunt de tot ha conduït també a la formació de dogmes i per tant la intolerància front al “no creient” i els heretges que no pensaven com el poderós decretava que s’havia de fer.

El pensament oriental em sembla que és més subtil i paradoxal, perquè diu que una cosa pot ser i no ser. El primer que li contestariem és “doncs aclareix-te: és o no és?”. Crec que simplement li dónen més importància a l’acció correcta que al pensament correcte. No obstant també hi ha hagut filòsofs de la nostra tradició que se n’han adonat de les limitacions d’aquesta forma de pensar tan lògica que per un costat ha donat uns fruits tan potents com és la Ciència occidental però que per un altre costat s’ha cregut més del que és. Un dels preus d’aquesta arrogància és la pèssima relació que mantenim amb la naturalesa. Un altre preu són les discussions i el pretendre tenir la raó front als altres.