Wittgenstein és un dels filòsofs del s. XX més coneguts, sobre tot per un llibre curt i molt espés titulat “Tractatus logico-philosophicus” on acaba amb una frase que s’ha fet famosa: “D’allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci”. Cito això perquè no sé si es pot parlar de la vida.
Sempre parlem d’allò que sabem, o ens pensem que sabem. Parlar d’alguna cosa implica reduir-la a concepte, a idea. Si començo a parlar de la vida dient que és això o allò la convertiré en el que no és, deixarà de ser vida per a passar a ser idea. Convertir aquest misteri que és la vida en una mera idea (de la vida) és falsificar la vida. Em sembla que això passa amb qualsevol altra cosa important, com l’amor, la bellesa o el plaer. La gràcia que tenen és que estan, podem deixar que actuen en la nostra vida, a no ser que els volguem tancar en una idea i definir-los, llavors queden com a morts, dissecats. Les idees, en ser una cosa fixa i immutable, són el contrari de la vida.
Per una altra banda, al nostre món hi ha un munt d’institucions com la familia, l’educació, el mercat i sobre tot la TV que ens diuen què és la vida i com hem de viure-la. Pel que he escrit fa un moment podrà deduir que tot el que diuen és mentida, perquè només transmeten idees. Per la forma de plantejar la seva pregunta em sembla que vostè també està intuint la mentida del que se’ns pretén vendre com a vida. Cada dia ens estan repetint en què consisteix la vida (bàsicament en gastar diners consumint els diferents productes que ofereix el mercat –i aquí es poden incloure persones, sentiments i més). Del moment que han d’estar repetint-ho constantment per convencer-nos és ja una prova de la falsetat de les seves propostes, doncs a la vida no li cal cap ajut de la TV per a ser.
Un altre tema del que no tenim espai per parlar-ne és el de la mort. La mort pròpia, la d’un mateix, sempre és futura, és una promesa que ara no està. Aquesta promesa de futur s’hi sembla molt a la vida que ens pretenen vendre, que no fa referència a l’ara sinó al futur i a les idees. Suposo que per això pregunta si hi ha vida abans de la mort, doncs si per vida entenem aquesta falsetat que ens volen fer creure, s’hi sembla força a la mort. Les obligacions, la manca de llibertat i altres coses a les que ens sometem són sempre per un futur o altre, com si així poguessim eludir la responsabilitat que tenim amb nosaltres mateixos amb un present que és incert i que ningú ens pot assegurar. Tanmateix, més enllà d’aquest futur i aquestes idees que ens volen vendre com a vida, un pot deixar-se sentir la vida, en tant que abandone la seguretat que el món de les idees pretén oferir; el que s’esdevingue llavors ja no és tant important parlar-ho (analitzar-ho, tractar de convencer als atres, etc) com simplement viure-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada