Des
de la filosofia política sempre s’ha defensat quelcom així. El més conegut va
ser Plató, que al seus llibres com “La República” va afirmar que “els problemes polítics que afligeixen els
humans no es resoldran fins que els filòsofs esdevinguin governants o, per una
gràcia dels déus, que els governants es facin filòsofs”. Amb això Plató
volia dir que havien de governar els més savis i preparats, que per a ell eren
els filòsofs. Tanmateix governar no era cap “xollo” per als filòsofs ja que per
evitar la corrupció tenien prohibida la propietat privada i testar a favor dels
fills .
El
problema de que manin els experts és que, segons com ho facin, poden esdevenir
antidemócrates. Per a Plató això no era cap problema, ja que ell estava en
contra de la democràcia, perquè estava en contra de la igualtat dels éssers
humans. Ell deia que la democràcia igualava el malvat al virtuós i l’ignorant
al savi (allò de “totes les opinions valen igual”). Ell pensava que aquesta
mena d’igualtat era un desastre per al benestar social. No hem de pensar, però,
que Plató fos un “fatxa” perquè
desapovés la democràcia, ja que ell pensava que el desgavell que sorgia
d’aquesta falsa igualtat seria tan gran que al final, la mateixa gent, buscaria
un tirà que la salvés del el caos social que la democràcia hauria portat. I el
règim polític més detestable per Plató era la tirania, era el pitjor règim
possible.
Els
nostres règims democràtics no ens asseguren el govern dels millors, com volia
Plató, però la seva gran virtut és que –més o menys- obliga als governants a
rendir comptes davant del poble. En els antics règims el governant rendia
comptes davant Déu, o la Història, però no davant la gent sobre la que requeia la seva acció.
Per
una altra banda avui en dia ja tenim una mena de govern mundial: són les
entitats com el Banc Mundial o l’Organització Mundial del Comerç. No han estat
elegits democràticament, però els governs “democràtics” de tot el planeta es
pleguen als seus dictamens sense piular. Sembla doncs una tirania. Encara hi ha
més: de les cent principals economies del planeta, més de cinquanta no estan en
mans de governs sinó d’empreses multinacionals. Aquestes prenen unes resolucions
que afecten la vida de milions de persones i també de la biosfera. Tampoc
aquestes empreses tenen cap obligació de rendir comptes davant la gent que
pateix les seves decisions, només davant del Consell d’Administració i la Junta
d’Accionistes, que l’únic que demanen és obtenir beneficis. En paraules
simples: tenen un poder descomunal que no va acompanyat d’una responsabilitat
equivalent
Això
ho estem vivint amb la crisi que patim. Veiem com tots els governs, siguin
d’esquerra o de dreta, són impotents davant “els mercats”. No hi ha diferència
en votar a uns o a altres perquè aquests governs ja no estan al servei de la
gent, doncs el poder s’ha trasl.ladat a altres instàncies no sotmeses a control
democràtic. Fa anys que els experts no només denuncien això, sinó que proposen
solucions, com eliminar els paradisos fiscals o implantar la “Taxa Tobim” (www.attac.es). Però les solucions d’aquests experts, quan no tenen un
suport popular, es queden oblidades a un calaix. No n’hi ha prou amb que els
experts assessorin un govern mundial sino que el poder real, el poder que està
governant el món, ha de ser transparent i rendir comptes, ja que el poder sense responsabilitat, com ara estem
patint, és una font d’injustícia i de tirania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada