dilluns, 31 d’octubre de 2011

Per als problemes actuals del món, un grup ampli d’experts podria ser el consell assessor d’un govern mundial?

Des de la filosofia política sempre s’ha defensat quelcom així. El més conegut va ser Plató, que al seus llibres com “La República” va afirmar que “els problemes polítics que afligeixen els humans no es resoldran fins que els filòsofs esdevinguin governants o, per una gràcia dels déus, que els governants es facin filòsofs”. Amb això Plató volia dir que havien de governar els més savis i preparats, que per a ell eren els filòsofs. Tanmateix governar no era cap “xollo” per als filòsofs ja que per evitar la corrupció tenien prohibida la propietat privada i testar a favor dels fills .
El problema de que manin els experts és que, segons com ho facin, poden esdevenir antidemócrates. Per a Plató això no era cap problema, ja que ell estava en contra de la democràcia, perquè estava en contra de la igualtat dels éssers humans. Ell deia que la democràcia igualava el malvat al virtuós i l’ignorant al savi (allò de “totes les opinions valen igual”). Ell pensava que aquesta mena d’igualtat era un desastre per al benestar social. No hem de pensar, però, que Plató fos un “fatxa” perquè desapovés la democràcia, ja que ell pensava que el desgavell que sorgia d’aquesta falsa igualtat seria tan gran que al final, la mateixa gent, buscaria un tirà que la salvés del el caos social que la democràcia hauria portat. I el règim polític més detestable per Plató era la tirania, era el pitjor règim possible.
Els nostres règims democràtics no ens asseguren el govern dels millors, com volia Plató, però la seva gran virtut és que –més o menys- obliga als governants a rendir comptes davant del poble. En els antics règims el governant rendia comptes davant Déu, o la Història, però no davant la gent sobre la que requeia la seva acció.
Per una altra banda avui en dia ja tenim una mena de govern mundial: són les entitats com el Banc Mundial o l’Organització Mundial del Comerç. No han estat elegits democràticament, però els governs “democràtics” de tot el planeta es pleguen als seus dictamens sense piular. Sembla doncs una tirania. Encara hi ha més: de les cent principals economies del planeta, més de cinquanta no estan en mans de governs sinó d’empreses multinacionals. Aquestes prenen unes resolucions que afecten la vida de milions de persones i també de la biosfera. Tampoc aquestes empreses tenen cap obligació de rendir comptes davant la gent que pateix les seves decisions, només davant del Consell d’Administració i la Junta d’Accionistes, que l’únic que demanen és obtenir beneficis. En paraules simples: tenen un poder descomunal que no va acompanyat d’una responsabilitat equivalent
Això ho estem vivint amb la crisi que patim. Veiem com tots els governs, siguin d’esquerra o de dreta, són impotents davant “els mercats”. No hi ha diferència en votar a uns o a altres perquè aquests governs ja no estan al servei de la gent, doncs el poder s’ha trasl.ladat a altres instàncies no sotmeses a control democràtic. Fa anys que els experts no només denuncien això, sinó que proposen solucions, com eliminar els paradisos fiscals o implantar la “Taxa Tobim” (www.attac.es). Però les solucions d’aquests experts, quan no tenen un suport popular, es queden oblidades a un calaix. No n’hi ha prou amb que els experts assessorin un govern mundial sino que el poder real, el poder que està governant el món, ha de ser transparent i rendir comptes, ja que el  poder sense responsabilitat, com ara estem patint, és una font d’injustícia i de tirania.

Cap comentari: