dilluns, 3 d’octubre de 2011

Vull que el meu nuvi em faci feliç

M’expliques totes les qualitats tan bones que ell té i que t’agraden tant, que t’han portat a triar-lo. Et felicito pel teu bon gust. Tanmateix, aquesta pretensió de que ell t’ha de fer feliç pot ser perillosa per a tu. ¿Delegues en el teu nuvi un tema tan important com la teva pròpia felicitat? ¿És ell qui se n’ha d’ocupar? Si fas responsable al teu nuvi de la teva felicitat, el dia que no siguis feliç també li tiraràs la culpa a ell. En ambdós casos estaries dimitint del teu poder. Això només és admissible amb els nens i els desvalguts que no poden valer-se per si mateixos, no en el teu cas.
Tu (i ell) heu triat establir una relació, una decisió de la qual tu ets co-responsable. Aquesta decisió d’iniciar la relació i treballar per mantenir-la, és el que de veritat t’està fent feliç, per això t’he felicitat pel teu bon gust (igual que al teu nuvi). Amb aquesta decisió ambdós desenvolupeu un poder que us enforteix, i us fica en el camí de la felicitat
Filòsofs com Aristòtil ens han ensenyat que la felicitat no és quelcom estrany a nosaltres, com si ens caigués de fora per casualitat. Això seria la sort: potser em tocarà la loteria, cosa que em podria fer molt feliç. Tanmateix, que em toqui la loteria no depèn de mi, el màxim que jo puc fer és comprar un bitllet, i n’hi ha molts perquè jo l’encerti.
La filosofia ens ensenya que la felicitat sí que depèn de mi, depèn de la meva acció. Per això crec que tens un enfocament teòric equivocat. Compte! No t’estic dient que no trobaràs la felicitat en la relació, o que et quedis i aguantis una relació malgrat que siguis infeliç. Tu ets responsable de la teva pròpia felicitat a través de les teves accions, hagis decidit sortir o quedar-te en una relació.
Aristòtil diu que la felicitat és el resultat de l’acompliment del que jo sóc; dit amb altres paraules: traient de mi mateix allò millor que puc arribar a ser. Per tant la felicitat no està en tenir un nuvi, una casa o una posició social, sinó en ser, ser com a resultat d’un fer. Potser amb el teu nuvi estàs descobrint uns aspectes de tu mateixa que ni sabies: més plena, més creativa... si heu emprés junts aquest camí de desenvolupar el vostre ésser, segur que assolireu molta felicitat, ja que a soles és més difícil perquè jo sóc amb els altres.
El millor camí per a una relació no és pensar “vull obtenir...(felicitat, o el que sigui)” sinó “vull co-crear...”. És a dir, passar del “jo” al “nosaltres” i per tant no dir “vull quelcom de tu” sinó “vull quelcom amb tu”.

Cap comentari: