Què és la espiritualitat?

Podem considerar que la realitat té nivells. Un primer nivell seria el material: les pedres, els arbres, els núvols, el cos... Un segón nivell seria el simbòlic, que és purament humà. Un arbre no sap que és un arbre, espècie vegetal que s’alimenta de terra i aigua tal com ens ensenya la botànica. Això ho sabem nosaltres, els humans, que som els que hem creat aquest nivell simbòlic. Aquest nivell comprèn totes les creacions humanes: l’art, la ciència, el llenguatge i demés.

Des d’aquest segón nivell podem donar comptes del món material empíric del primer nivell (què és un arbre, per què surt el sol, etc.). Aquest segón nivell també pot donar comptes de si mateix: pot explicar els criteris per distingir la bona ciència de la dolenta (la Terra és rodona i no plana com abans pensaven), el bon art del lleig, el just de l’injust, el bé del mal, etc.

La espiritualitat pertanyeria a un tercer nivell, superior al simbòlic humà. Des de la filosofia i la seva eina bàsica, la Raó, és molt difícil entrar en aquest nivell i donar-ne comptes, tal com es pot fer amb els altres dos. Hi ha hagut filósofs que s’han esforçat per explicar-lo; la seva disciplina es coneix com metafísica, que tracta de la realitat més essencial de les coses (El nostre món té un sentit o tot és fruit de l’atzar? La meva mort és l’acabament absolut o jo tinc una ànima?). Al segle XVIII el filòsof Kant va demostrar que la Raó no pot donar comptes d’aquest àmbit tal com ho fa amb el nivell empíric: es troba amb paradoxes de les que no se’n pot sortir.

Ara bé, com que la Raó no hi pot entrar, això vol dir que no hi ha aquest tercer nivell? Molts així ho sostenen; n’hi ha d’altres, però, que des de la seva experiència sí que ens en han parlat: no són els filòsofs sinó els místics. Això ens remet a una pregunta classica “quina diferència hi ha entre un boig i un místic?”. No és fàcil de respondre, perquè ambdós parlen des d’un àmbit que està fora de la Raó. El místic però, en comptes de perdre’s com el boig, ha penetrat i ha vivenciat la realitat més absoluta i trascendent.

Qui també parla d’aquest tercer nivell són les religions organitzades. Sovint han tingut la pretensió de mantenir el monopoli d’aquest àmbit, i per tant han rostit a la foguera o han fet la yihad als qui no pensaven com els seus dirigents. Tanmateix, per molt que es tracti d’un nivell superior al de la Raó, mai no pot estar en oposició amb ella; si no, en comptes d’un nivel trans-humà, es trobaria en un nivell infra-humà. Apel.lar a un nivell espiritual superior per negar a Darwin, aplaudir assassins suicides o defensar la inferioritat de la dona contradiu la Raó de manera anàloga a si es diu que la Terra és plana i no rodona. Una cosa és que la Raó es trobi amb paradoxes, i una altra molt diferent és contradir-la. El tercer nivell és l’àmbit del Misteri, però que no es pugui explicar racionalment no vol dir que se’l pugui usar per justificar la irracionalitat i la mentida.

(Publicat a "l'Estel"; 2ª quinzena d'octubre)